Ja fa uns quants cursos que acompanyo el pregó de Carnestoltes amb una batucada feta a l’escola i, any rere any, confirmo que no cal tenir una aula plena d’instruments per viure una gran experiència musical. A la batucada hi conviuen instruments pròpiament dits amb tota mena d’objectes sonors casolans com capses de pizza o de sabates, pots de Nesquik o de llet de nadons, ous Kinder amb arròs a dins i, aquest any, també pots de iogurt mida XL del menjador. Per això, si no tens instruments per a tot l’alumnat o a l’escola on estàs no n’hi ha, que això no et freni. Amb la col·laboració de les famílies és molt fàcil recollir materials i construir plegats instruments de batucada ben potents.
A l’aula organitzo la feina repartint els instruments per grups i cada dia introdueixo un o dos ritmes nous que anem practicant i enllaçant amb els que ja sabem fins a aconseguir una batucada llarga i cohesionada. A cada sessió l’alumnat veu el cartell dels ritmes que tocarem, primer treballant-los per separat i després tots junts, cosa que els dona seguretat i els ajuda a recordar què ve a continuació.
A la introducció hi ha dues pulsacions de silenci que serveixen perquè, amb el xiulet, la mestra improvisi dues pulsacions i l’alumnat contesti les dues últimes. Alguns ritmes tenen nom propi, com el de “Hola com estàs”, que treballem a partir de la frase parlada perquè els sigui més fàcil interioritzar-lo, o el del pot de cacau, que permet descobrir que un mateix objecte pot sonar diferent segons si piquem a la tapa de plàstic o a la base metàl·lica.
Cada cartell té un nom —introducció, foc, indis, futbol…— i això facilita molt els canvis de ritme, ja que només dient el nom, fent un gest o marcant el primer patró amb el xiulet, l’alumnat sap quin ritme ha de tocar.
Us deixo els 8 cartells de ritmes a la meva pàgina de PPT
Si hi ha complicitat amb els tutors, la batucada pot anar encara més enllà i convertir-se en una experiència realment participativa per a tota l’escola. Durant el pregó, quan l’alumnat de cinquè llegeix les tornades que s’han inventat, la resta respon amb frases pactades prèviament. Els més petits d’infantil hi participen amb instruments de joguina o paper de diari, el cicle inicial parla dins d’un kazoo fabricat a classe, el cicle mitjà marca el ritme amb shakers i l’alumnat de sisè fa d’acompanyant i guia dels més petits.
D’aquesta manera, la música de Carnaval esdevé una experiència compartida que combina ritme, escolta, expressió i comunitat.
Us deixo a versió Carnaval sostenible de fa uns cursos aquí on vam construir maraques i castanyoles per celebrar el carnaval a l'aula de música !
I pels més petits teniu el recull del cançoner per Carnaval i la Vella Quaresma:
Que gaudiu molt de la música de Carnaval!



Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
No oblidis subscriure't al blog si t'ha agradat el que has vist!