Com senten la tendresa els nostres alumnes?
Iniciem una conversa mirant aquesta foto i a més els ajudo a pensar en quins moments ells senten tendresa escoltant aquesta peça de Mozart amb els ulls tancats.
Després de conversar amb ells de en quins moments ells recorden haver viscut tendresa, arribem a la conclusió que sentim tendresa de nens petits i de familiars llunyans que veiem poc. També sentim tendresa davant d'un cadell de gat o de gos.
La majoria han dit que han sentit tendresa quan han anat a veure a un nadó que ha acabat de nèixer, d'altres quan s'han retrobat amb algun familiar que feia molt de temps que no veien. Uns quants han dit que senten tendresa quan senten les rialles dels seus germans petits o els acaricien les galtones. I un parell de nens han comentat que han sentit tendresa quan han vist gats i/o gossos petits.
Hem decidit que era una emoció positiva, però el Raul ha dit que de vegades ens pot resultar trista, perquè li donava tendresa quan veia les seves fotos de quan era petit i que aquells moments ja havien passat i no tornaran a venir més. Llavors els explico que aquesta emoció no és la tendresa sinó la nostalgia, que és el que sentim quan alguna cosa o algú ens falta: un amic, un familiar, una joguina.. I aquesta absència ens posa tristos, és a dir, que sentim tristesa al recordar. Però no sempre sentim tristesa al recordad, moltes vegades sentim alegria al recordar, o ens entusiasmem perquè es tornarà a repetir en breu (unes vacances, un retrobament amb algú).
Finalment visualitzem aquests curts a veure si ens produeixen tendresa i perquè.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
No oblidis subscriure't al blog si t'ha agradat el que has vist!